Molt, molt, molt liat amb el tram final dels exàmens però amb moltíssimes ganes de reempendre l’activitat al bloc i orientar-lo més cap a la idea inicial: les tecnologies que s’esdevenen!

Hauria Google de dedicar-se a la la tecnologia mòbil per facilitar-nos la vida fora de casa i deixar que Apple ens la gestioni a dins?

És cosa meva o la gran majoria dels serveis de Google estan perfectament enfocats a facilitar la nostra existència? Cercadors, mapes, fotografies dels carrers, correu, documents en línia (abans, actualment es diu Drive i pots emmagatzemar-hi el que sigui), calendaris, traductor, navegador de cotxe, lectors de notícies (Reader i Currents), xats de text/veu/vídeo i ara, a més, recomanacions en temps real al nostre dispositiu d’allò que més cerquem (Google Now).

Segons afirmen els propis creadors de tot plegat, Larry Page i Sergey Brin, al documental “Inside Google”, el seu objectiu no és altre que emmagatzemar tota la informació existent. Sí, i a més, ens donen el temps aproximat que trigaran: 300 anys.

Apple (o Steve, segons com es miri), s’ha dedicat d’altra banda a crear un ecosistema de tot tipus de “coses” tant funcional com establement molt precises. I personalment, crec que aquesta mescla d’estabilitat i precisió els ha dut a on són. Per molt fanatisme que generi tot plegat. D’imbècils n’hi ha arreu.

És la combinació d’allò que millor fa cada un d’ells la opció ideal des del punt de vista de l’usuari final?

Hauríem de farcir de Google tot allò que fabrica Apple?

Sóc l’únic que creu que haurien (d’alguna estranya manera que no puc predir) de treballar plegats?

Sabieu que quan estreneu un telèfon Android sincronitzat amb el vostre compte de Gmail, ja sou automàticament a dins de la xarxa social pròpia de Google, Google+? I sabíeu també que la fusió entre Android i Google+ inclou marcat per defecte, en molts casos, a la configuració del vostre terminal, la pujada automàtica de totes les fotografies que realitzeu, al vostre compte? I sou conscients que tots els moviments que feu a la xarxa (3G, Wi-Fi…), tant si són de descarrega com de pujada d’informació, consumeixen megabytes?

Quan parlem d’una xarxa Wi-Fi poc ens importa aquesta dada però, i quan parlem de xarxes 3G? No trobeu important saber quan esteu consumint megues? Alguns afortunats/elegits/inconscients, disposats a pagar el que calgui per tal de no haver de preocupar-se d’aquest tema, tenen tarifa il·limitada. Però la majoria de mortals posseïdors d’un smartphone sí que ens preocupem de controlar el que anem gastant. Les principals operadores del nostre país tenen una aplicació específica destinada a aquest fet. Gràcies. 

No trobeu llavors (em dirigeixo a vosaltres, mortals), que ens interessa saber quan el nostre “telefonillo” està duent a terme sense avisar-nos, un consum tant elevat? Amb la qualitat de les fotografies que realitzen les càmeres dels telèfons d’avui dia, estem parlant d’un pes de 3mg de mitjana. Si al realitzar una foto feu dues o tres proves per assegurar-vos que el resultat sigui el millor possible, estaríem parlant d’uns 10mg perduts en menys d’un minut!

De tota manera, tampoc us alarmeu. N’hi ha prou amb estar una mica atents a la barra d’estat superior (allà a on surt l’hora, el nivell de bateria…), i d’alguna manera hi veureu reflectit tard o d’hora que s’han realitzat una sèrie de transferències de fotografies al vostre perfil.

Reviseu sempre, SEMPRE, la configuració de tot allò que enceteu o instal·leu, us interessa fer-ho.

-Pot ser aquesta la causa que els megues se’m consumeixin tant ràpidament?

Pot ser. No ho sabràs fins que no et treguis de sobre aquesta “mandritis” tecnològica.

La major part de les vegades que no entenem quelcom és perquè senzillament no ens hem pres la molèstia de dedicar-hi 2 “putus” minuts de la nostra súper increïblement important existència. Jo, el primer.

PD: el servidor web a on s’allotgen les fotografies de Google+ es diu Picasa.

PD2: tant de bo arribi el dia en el qual tots tinguem una tarifa il·limitada i a un preu just i raonable als nostres dispositius mòbils.

Fa poc vaig escriure una entrada sobre la memòria interna als dispositius Android, i la possible solució a un error molt comú entre els usuaris de terminals de gamma mitja-baixa. Bé, el cas és que vaig rebre un comentari d’un amic el qual deia: “ara entenc millor al meu telèfon!” I això em va fer pensar… Em va fer pensar en explicar una mica millor com entenen la memòria interna tant Google, com els diferents fabricants i les operadores.

Bé, diguem que del 100% de la memòria disponible en un terminal, el sistema operatiu s’adjudica, posem-hi, un 20% per la gestió pròpia: per emmagatzemar-hi el sistema operatiu, així com les aplicacions de base i tot allò certament important pel funcionament del telèfon. I d’aquest 20%, diguem que en deixa la meitat lliure. Suficient! Funciona d’una manera molt similar a la dels PCs. 

Llavors arriba el fabricant, agafa aquest 10% restant i n’ocupa, diguem, un 4% per afegir-hi la seva pròpia capa de personalització. Cagant-la, bàsicament, ja que les versions base d’Android distribuïdes per Google són, al meu parer, francament millors a qualsevol personalització.

I bé, després arriba l’operadora en qüestió i carrega, posem-hi, un 2% de porqueria pura, de coses que cap de nosaltres no farem servir mai.

Si heu fet correctament la suma us quedarà un miser tant per cent, que jo he optat per expressar com un quatre, (bé, pot ser un valor certament diferent, això no ho puc dir concretament, ja que depèn del model del terminal) destinat al vostre ús. Una merda, vaja! Una quantitat de memòria certament irrisòria, destinada a quedar col·lapsada al cap de quatre dies.

La meva recomanació: no compreu terminals de gamma baixa, busqueu-ne un de gamma alta que s’adeqüi a les vostres possibilitats. A curt termini ho agraïreu i notareu molt la diferència.

En fi, una vegada més, espero haver sigut d’ajuda! Au

Com ja sabreu, si mai heu fet un cop d’ull a aquest bloc, sóc un gran seguidor d’aquells videos que circulen per la xarxa i que imaginen una realitat a on la tecnologia controla, en major part, els moviments i les interaccions dels humans. No entraré a jutjar aquesta possibilitat, això us ho deixo a vosaltres. A mi particularment m’apassiona la idea.

En aquesta ocasió, us porto un curtmetratge que, sota el meu criteri, agafa dues idees que tenim ara mateix a l’actualitat tecnològica: la webserie de YouTube: H+, i el cada dia més creixent mercat de les Aplicacions. Sí que m’agradaria dir-vos que H+ tot i ser una sèrie increïblement ben desenvolupada per a ser només emesa a través d’un canal al YouTube, és únicament accessible als usuaris dins del territori nord-americà. Des del nostre país, només podem veure el tràiler i alguns videos amb curiositats i entrevistes sobre el rodatge, el qual és francament lamentable per la gent que com jo ens vam assabentar del seu començament a través d’un anomenat “trailer mundial” que després ens va deixar amb el “jeto” de gilipolles al comprobar la impossibilitat de veure’n els capítols.

Bé, gaudiu d’aquesta nova idea futurista i reflexioneu, ni que sigui per un instant, sobre com seria la vostra vida si cada vegada que diguessiu allò de “has vist el video…” poguessiu instantàniament reproduir-lo davant dels ulls de la vostra audiència, tot projectant-lo a la paret del davant.

Android, la memòria interna

M’he decidit a escriure aquest article perquè en els últims mesos prop de cinc persones s’han dirigit a mi per fer-me la mateixa consulta i espero d’aquesta manera poder ajudar-los a ells i a tots els que tinguin el mateix problema. La pregunta és la següent: 

-Ja no puc actualitzar les aplicacions del meu terminal Android, sempre em diu que la memòria està plena. N’he esborrat algunes però segueix igual, què puc fer?

Bé, començaré per dir que la solució a aquest problema està només a l’abast dels usuaris més avançats, o bé per a tots aquells inquiets de ment que tinguin valor i ganes d’introduïr-se en el món del desenvolupament per Android.

El primer que haurem de fer serà aconseguir l’accés “root” al nostre terminal. Per aconseguir-ho, serà imprescindible que localitzem quin és el model exacte que tenim, així com la versió del sistema operatiu que tinguem instalada. Ambdues coses podem trobar-les a l’última opció que apareix dins el menú d’adjustos del telèfon “acerca del teléfono” (2ª captura de pantalla), i amb aquestes dues dades a la mà, feu una cerca a Google incluint les paraules “tutorial, root, marca i model del terminal (Samsung Galaxy S2 o GT-I9100, per exemple) i també la versió d’Android que tingueu instalada en aquest moment (4.0.4, per exemple). A partir d’aquí, no us puc ajudar gaire ja que cada model i cada marca tenen la seva pròpia manera d’ésser rootejats, variant en molts dels casos segons quina sigui la versió que es tingui instalada. Només us donaré dues referències: HTCMANIA, un dels llocs més fiables i amb major quantitat de suport, i XDA, en anglès; la major comunitat d’Android.

Us aconsello que feu una cerca ben carregats de paciència i que constrasteu un mínim de quatre tutorials diferents per tal de contrastar les diferentes opinions i maneres de fer dels desenvolupadors. Penseu que molt pocs d’ells s’hi dediquen professionalment. M’atreveixo a dir que més del 75% d’ells es guanyen la vida amb coses relacionades amb la informàtica, però molt rarament treuen un profit de compartir els seus coneixements per la comunitat.

El segon pas a seguir és molt més senzill. Es tracta de descarregar l’aplicació Titanium Backup de Google Play. Amb la versió de franc en tenim prou per assolir el nostre objectiu, que no és altre que eliminar totes aquelles molestes apps que ens venen de sèrie i que mai no fem servir. Un cop entreu per primera vegada i li atorgueu permisos de superusuari, clicarem sobre la pestanya “copiar/restaurar” (1ª captura de pantalla) i buscarem allà el que volguem desinstal·lar. Això sí, aneu amb compte de no eliminar aplicacions necessaries pel correcte funcionament del sistema. En qualsevol cas, estic parlant d’aquells jocs o aplicacions tontes de les quals no en traieu cap ús. Sempre que intenteu treure’n alguna, el programa us avisarà que aquella pot ser necessària pel correcte funcionament del terminal, però això no vol dir que certament sigui imprescindible. Sempre podeu Googlejar el nom en qüestió per sortir de dubtes.

Bé, espero que en major o menor mesura, aquest escrit us sigui d’alguna ajuda i recordar-vos que podeu trobar-me al twitter amb el nick @agLuque.

Au!

Fa poc m’he comprat un iPad. Sí: jo, que he sigut criat dins la filosofia del sofware lliure, que de ben jovenet vaig ser introduït en el món del Linux i la programació sense ànim de lucre de la mà dels meus amics @jcasadella, @capitan__howdy i @Kuothe

He d’admetre que des que el meu primer smartphone va despertar en mi la fervor tecnològica, sempre he estat al tanto dels moviment d’Apple en major o menor mesura, de manera irremediable, ja que la quantitat de mitjans que es dediquen a diari a comentar els moviments de la companyia no para de crèixer… i he de dir que sempre me l’han portat bastant fluixa. Si mai he desitjat reunir la burrada suficient de quartos com per comprar-me un Macelquesigui, mai fins que l’iPad va irrompre en la primera plana mundial. Des del meu punt de vista, és realment l’únic gadget d’Apple qué realment resulta atractiu. Per qué? Si també hi ha tablets Android, i més potents i tot! Bé, el fet és que l’iPad genera benefici: genera feina, genera ingressos, genera innovaciò… genera tota una sèrie de coses que els tablets Android també generen, sí, però en menor mesura, molt menor. Desenvolupar apps per iOS dóna la possibilitat real de poder entrar en el mercat, de poder veure com tot l’esforç, la dedicació i la inversió realitzades poden donar fruits. Això no passa a l’altra banda; la increïble facilitat per piratejar i compartir aplicacions sense que els que tant i tant hi han treballat en vegin ni cinc tira enrera, i molt, a tots aquells que d’alguna manera intenten duu a terme allò en el que creuen. És per això que hi ha tantes apps optimitzades per iPad i és també per això que els millors jocs surten primer per iOS, perquè la gent pensa: traiem-lo aquí i si guanyem suficient, l’adaptem i ens llançem a la més que possible futura pèrdua.

Els d’Apple són uns cabrons, foten uns preus increïblement abusius venent-nos la moto que amb els seus productes fades màgiques del bosc de les verges santes ens vindran a mamar la polla, i no és així, ni molt menys. Francament, el funcionament d’iOS és molt bo i la manera en la que està estructurat tot plegat també, però no ho és pas més que amb Android, no senyor. Les possibilitats que el Google OS ens ofereix deixen molt enrere l’ultra capat sistema de la poma per molt estable que sigui.

Els productes són tots al mercat tu, que cadascú provi i decideixi per si mateix què és el que més li convé. I si després vol obrir un blog i rajar-ne, doncs estupendo. Però ep! En català, siusplau ;).

Una de les funcions que més utilitzo al meu telèfon Android és la de l’escriptura per veu (en castellà, òbviament) per xatejar si tinc les mans ocupades/brutes o bé si em trobo sense gent al meu voltant. Aquest sistema ha millorat increïblement en qüestió de 2/3 anys, tots sabem de Siri i la seva gran precisió pel reconeixement de veu, o el Google Voice Search qué déu n’hi dó també el que ha avançat en poc temps!

Quan jo em vaig comprar el meu primer smartphone HTC Magic cap a l’any 2008, el reconeixement vocal era inexistent en castellà, i bé, en català sembla que ara comença a sortir. Però sincerament, els queda una xic de feina per ser tant fiable com l’anglès o el castellà, almenys el que jo he pogut provar amb el meu actual Samsung Galaxy SII.

I Apple? Sembla que això d’incloure la opció del micròfon integrat al teclat encara se’ls resisteix. Què creieu, que Google us posarà una demanda per plagi i viureu un mindfuck o què?

A on vull anar a parar és el següent: la predicció és bona, però quan escrius quelcom llarg has de; o bé anar parant i reactivant cada vegada que vols incloure un signe de puntuació o recitar-ho tot d’una tacada i després dedicar uns instants a repassar i puntuar a cada lloc precís. Pregunto, no seria possible incloure a la finestra que se t’obre quan actives aquesta opció els signes de puntuació bàsics? El punt, la coma, els dos punts, el guió… No ho sé, si realment algú vol apostar per aquesta tecnologia potser que hi vagi pensant, perquè jo tot i no dedicar-m’hi pas, fa la tira que m’ho rumio.

Google voice search

Siri

Ubi

Deixeu-me que per un instant entri en la vostra ment i us situï en una realitat alternativa. Relaxeu-vos, respireu profundament i permeteu-me que imagini, diguem-ne, una realitat augmentada alternativa.

Tots coneixem artistes com Vanhaaggen que, gràcies al creixent art digital dels últims anys, són capaços d’introduir-nos amb les seves creacions a escenaris increïblement propers i llunyans a l’hora. Diguem doncs, que a aquests creadors els oferim la possibilitat de modificar el nostre entorn per sobre de qualsevol superfície: em refereixo al fet d’imaginar que la més minsa quotidianitat podria ser millorable estèticament a criteri d’aquell que la observa. Estic parlant de senyals de trànsit, de passos de zebra, de cartells publicitaris, d’aparadors, finestres, voreres o àdhuc racons del mateix cel que s’estén per sobre dels nostres caps. Per a què m’entengueu, un dia que t’aixequis trist atorgues a aquella persona la possibilitat que tracti d’esborrar aquella grisor que t’envolta i la converteixi en un paradís de llum i color.

Potser vaig molt enllà, potser sí. Però digueu-me cap a on va la vostra ment doncs quan imagineu la unió de projectes com Stiktu i les Google Glasses.

No us quedeu mai només amb el que us ensenyen; aneu sempre més enllà, molt més enllà.

Vanhaaggen’s twitter & tumblr

En aquesta ocasió m’agradaria recomanar a tots aquells que estigueu llegint això un blog i el seu corresponent fòrum. 

MundoAndroides és una de tantes comunitats dedicades a la elaboració de tutorials i creació de ROMs  que es poden trobar a l’univers Android. Si bé m’agradaria remarcar els aspectes que des del meu punt de vista la fan digne de menció:

·Són una comunitat petita i molt, molt dedicada.

·Disposen d’una de les millors ROMs que existeixen, la ReturnROM (disponible per varis terminals) que ve de sèrie en castellà. És actualitzada cada vegada que s’allibera una nova versió per part de CyanogenMOD. És, per tant, basada en AOKP (Android Open Kang Project), i no AOSP (Android Open Source Project), el qual ve a significar que no basen la seva feina directament en les builds pures de Google, si no en les modificades, en aquest cas per Cyanogen, pros i contres inclosos. Vaja, que si un dia algú cola Anthrax al conducte de ventilació de la oficina de CM i la palmen tots, s’ha acabat la ReturnROM!

·Disposen d’un fòrum al qual atenen de manera quasi compulsiva!

·Si hi hagués una bíblia Android, no dubteu que els seus tutorials en formarien part. Per com estan explicats, per la quantitat d’enllaços amb les aplicacions necessàries per descarregar que proporcionen i pel suport que t’ofereixen al fòrum, jo els qualifico de l’alçada del web de referència XDA, però sense la super-hiper-mega massificació que allà hi trobem. Són d’excel·lent!

Si us interessa el món de les ROMs us interessarà MundoAndroides!